Nom de la noticia

15 Juliol 2016

Proposta de conclusions de la comissió d'estudi del Procés Constituent

En data 20 de gener de 2016 es va constituir la comissió d’estudi del Procés Constituent que es va cloure el passat dimarts dia 12 de juliol emplaçant als grups parlamentaris a presentar les seves conclusions. És doncs a l’empara de l’article 65.3 que el grup Parlamentari de Junts pel Sí, presenta la següent proposta de CONCLUSIONS:

A) Sobre la LEGITIMITAT

B) Sobre les EXPERIÈNCIES COMPARADES

C) Sobre la METODOLOGIA i ELS OBJECTIUS

D) Sobre el paper de les INSTITUCIONS

E) Sobre la PARTICIPACIÓ

A) Sobre la LEGITIMITAT

El dret a decidir el futur d’un poble, comunitat, país o nació, forma part de qualsevol societat de base democràtica. Catalunya no vol ni ha de ser diferent que qualsevol altra nació que ha esdevingut Estat. La via escollida per la societat catalana ha estat sempre la democràtica, amb l’impuls de la ciutadania i la complicitat de les institucions pròpies.

  1. Catalunya té la legitimitat per a començar un procés constituent de base democràtica i amb el lideratge de la ciutadania i la complicitat de les institucions pròpies.

B) Sobre les EXPERIÈNCIES COMPARADES

Els diferents experts que han comparegut, politòlegs, constitucionalistes, etc. ens han parlat de diferents casos com Islàndia, Irlanda, Equador, Bolívia, Co-lòmbia, Xile … cadascun ha tingut la seva pròpia Via.

  1. Les experiències comparades d’altres països avalen el camí emprès per Catalunya per anar construint un model singular de procés constituent ateses les circumstàncies socials, culturals, polítiques i econòmiques que ens són pròpies.

C) Sobre la METODOLOGIA I ELS OBJECTIUS

La metodologia compartida i consensuada entre els actors tan polítics com a nivell de societat civil és clau per a aconseguir que el procés constituent avanci. En aquest sentit, les diferents fases del procés han de tenir la suficient flexibilitat per adaptar-se a la pluralitat d’actors i aixoplugar la necessària discrepància ideològica que enriqueixi el procés constituent.

  1. Cal vetllar perquè el marc metodològic del procés constituent sigui consensuat, conegut, transparent i compartit amb tota la societat i les institucions que l’avalen. El procés constituent ha de tenir la capacitat d’encabir totes les sensibilitats ideològiques i socials des del primer moment, també alhora de fixar els indicadors, el calendari i totes aquelles qüestions que afectin al mètode per avançar.

Quant als objectius, el procés constituent ve a plantejar una reflexió profunda sobre quin tipus de societat volem els catalans. Deliberant i fent propostes en l’àmbit social, econòmic, institucional i també sobre les eines polítiques que ens volem dotar per a dur-les a terme. El procés constituent esdevé un ele-ment de transformació polític, econòmic i social.

  1. El procés constituent té com a objectiu esdevenir un instrument de transformació social, econòmic i institucional; arribar des de la diagnosi, la deliberació, les propostes i la seva execució, a treballar per una societat més justa, inclusiva i pròspera a través d’un marc politico-institucional que permeti dur a terme aquests objectius.

D) EL PAPER DE LES INSTITUCIONS

La democràcia representativa i la democràcia participativa tenen una singulari-tat molt clara en el cas català. Conviuen una societat civil que impulsa aquest procés constituent amb unes institucions- Govern i Parlament- que l’avalen. Cal que aquestes dues realitats s’avinguin en totes les fases del procés i, so-bretot, cal que s’enriqueixin mútuament a través de la transparència, la parti-cipació directa i els mecanismes de control. El procés neix en els ciutadans, que tenen la titularitat de la sobirania, i ha d’acabar avalat per la ciutadania. Les institucions han de generar les sinèrgies, aportar els recursos i ésser l’instrument adequat per a aconseguir-ho.

La comissió d’estudi del Procés constituent ha fet una primera etapa que ara conclou amb unes conclusions que han de tenir continuïtat. Cal iniciar l’etapa del debat ciutadà, i cal que el Govern i el Parlament hi siguin. El Govern, aju-dant a la informació, divulgació i pedagogia de l’etapa que ara comença, apor-tant els recursos que pertoqui per aconseguir-ho. I el Parlament fent el segui-ment de l’actuació del Govern i avalant políticament el debat del Procés.

Finalment, s’ha constatat també la singularitat de l’actuació de l’Estat espa-nyol, contrari a donar una sortida democràtica en aquest anhel de la majoria de la nostra societat. Cal en aquest sentit que les diferents sensibilitats de la nostra societat donin una solució de consens en el cas que l’Estat espanyol persisteixi en aquesta actitud fins al final del procés.

  1. El Parlament de Catalunya empara el procés constituent que s’ha de portar a terme al nostre país.

  2. El Parlament de Catalunya, insta El Govern de la Generalitat a posar a disposició de la ciutadania, els recursos que calgui per aconseguir fer un debat constituent de base social que sigui prou transversal, plural, democràtic i obert.

  3. Per donar compliment a l’anterior apartat, el Parlament de Catalunya crearà una comissió de seguiment del debat participatiu per tal d’avaluar el mandat al Govern així com informar-se dels debats de base ciutadana .

  4. L’Estat espanyol no ha volgut donar una sortida democràtica a la legiti-ma aspiració d'una bona part de la societat catalana. Cal posar a debat pa-ral·lelament al debat constituent, les vies democràtiques d’unilateralitat en cas que l’Estat espanyol segueixi amb el mateix criteri una vegada acabat el debat constituent.

E) LA PARTICIPACIÓ

Els diferents experts que han comparegut, han coincidit en la necessitat que el debat constituent sigui avalat per les institucions però que sigui dissenyat i conduit per la societat civil. En aquest sentit, hi ha múltiples iniciatives reeixi-des en què la democràcia directa ha actuat com a veritable factor de transfor-mació amb legitimació per a representar a la majoria de la societat i esdevenir poder constituent.

Cal fer esment dels diferents moviments socials que han plantejat ja metodo-logia i continguts a debatre, i que hem pogut conèixer a través de les compa-reixences en comissió.

Aquest debat constituent el fem i el farem en el segle XXI, ningú no entendria que, a part de la participació presencials, les noves eines de comunicació a través de les xarxes no les utilitzéssim per arribar de manera més ràpida i a més gent.

Finalment, remarcar la necessitat que el debat constituent incorpori ja d’entrada la perspectiva de gènere en el debat constituent. Venim d’un tradició patriarcal que aboca a unes inèrcies que difícilment canviarem si no ens ho tenim capacitat d’incorporar d’entrada que les desigualtats de gènere formen part de la nostra societat. Cal que a nivell institucional i ciutadà aquesta sigui una incorporació transversal, i alhora concreta.

  1. El Parlament de Catalunya avala l’inici d’un DEBAT CONSTITUENT on la ciutadania de Catalunya pugui conèixer, deliberar, debatre i fer propostes so-bre la societat que anhelem.

  2. Aquest debat participatiu ha de ser de base ciutadana, transversal, aprofitant les noves eines de comunicació i com un exemple clar de participa-ció directa.

  3. Les conclusions d’aquest debat hauran de ser sotmeses a consideració per a les institucions, a qui vincularan alhora d’iniciar el procés constituent.

  4. Des de l’inici, s’ha d’incorporar la perspectiva de gènere d’una manera transversal i amb estratègia dual, per tal de trencar les inèrcies històriques de la nostra societat i que el procés constituent ho sigui també per a totes i tots.

Podeu descarregar-vos el document en aquest enllaç: http://bit.ly/29Vnmp3

Comparteix-ho

Compartir al Facebook Compartir al Twitter

Altres notícies