Nom de la noticia

06 septiembre 2016

Sobre les al·legacions i els informes al Tribunal Constitucional

QUÈ ENS HAN NOTIFICAT?

Als membres de la Mesa, ens notifiquen que hem d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió de la Resolució 263/XI de 27 de Juliol. Ens amenacen amb responsabilitats, incloses les penals, si no ho fem. Alhora, ens requereixen individualment que emetem informe sobre si les actuacions parlamentàries que van portar a l’aprovació de la Resolució han contravingut la Sentència del TC contra la primera Declaració del Parlament d’aquesta legislatura i contra la interlocutòria del propi TC, que ens feia paralitzar els treballs de la Comissió d’estudi del procés constituent. Finalment, el Parlament també ha estat requerit perquè formuli al·legacions a l’incident d’execució que va plantejar l’advocacia de l’Estat i la interlocutòria del TC.

PER QUÈ PRESENTEM INFORMES PERSONALS I AL.LEGACIONS?

Com és sabut, hi ha qui creu que ja no s’ha de fer cas al TC, que és una pèrdua de temps i que és una pantalla superada. No hi ha cap expert en dret comparat, constitucionalista o politòleg que comparteixi aquesta visió. Hem presentat informe i al·legacions, bàsicament per tres motius: a) Per defensar el Parlament. És lògic que defensem els actes propis, els acords i les resolucions que aprovem. Sempre ho hem fet. b) Per defensar la llibertat d’expressió, el dret de representació i la separació de poders. D’un temps ençà, aquests drets estan essent conculcats per les estructures de l’Estat espanyol, cal que la democràcia tingui defensors. Perquè han de saber per la via directa què pensem de la modificació exprés de la llei del TC, de la baixa separació de poders, dels escrits de l’advocat de l’Estat i de la interlocutòria. c) Perquè ens legitima a nivell internacional. Si volem que la comunitat internacional ens empari davant la falta de resposta democràtica de l’Estat espanyol, abans hem d’esgotar totes les vies internes, polítiques i jurídiques. Això també ens permetrà apel·lar al TEDH (Tribunal Europeu dels Drets Humans en el seu moment).

A.DEFENSAR EL PARLAMENT En l’informe i les al·legacions fem un relat cronològic de les reunions de la Mesa, la Junta de Portaveus i del Ple dels dies 26,27 i 28 de juliol. En tot moment ens va emparar el Reglament del Parlament de Catalunya. En tot moment vam voler garantir els drets i llibertats dels parlamentaris. Quant al Ple del dia 27, quan ja s’havia rebut la interlocutòria del TC, estem emparats pel Reglament del Parlament, ja que dos grups parlamentaris van demanar l’alteració de l’ordre del dia per afegir-hi un punt. Tant el lletrat major com el secretari general del Parlament, van fer avinent a la Presidenta que havia d’advertir als grups sol·licitants del contingut de la interlocutòria del TC, i així es va fer. Els parlamentaris estem emparats per la inviolabilitat.

LA INVIOLABILITAT DELS PARLAMENTARIS

La inviolabilitat és una prerrogativa que tenim els parlamentaris i que ens eximeix de qualsevol responsabilitat per les nostres opinions o vots. Està recollida tant per l’Estatut de Catalunya com pel propi reglament del Parlament i està concebuda, no com un privilegi, sinó com una protecció del conjunt de funcions parlamentàries dels representants del poder legislatiu, garantint d’aquesta manera la seva llibertat i independència.

LA PETICIÓ DE POSSIBLES MESURES PENALS PER A LA PRESIDENTA

L’advocacia de l’Estat sol·licita que es dedueixi testimoni de particulars per la obertura de la via penal contra la Presidenta Carme Forcadell per no haver impedit el debat i posterior votació en el Ple del dia 27 de juliol de la ratificació de l’informe i les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent. La fiscalia ha donat suport a aquesta petició. La Presidenta va complir i fer complir durant el Ple el Reglament del Parlament de Catalunya, i va garantir en tot moment els drets i llibertats dels diputats. Respecte al vot i les opinions, li és també d’aplicació la prerrogativa de la inviolabilitat parlamentària. A l’informe que han presentat els tres membres de la Mesa de Junts pel Sí, es deixa molt clar que haguessin pres les mateixes decisions que va prendre la Presidenta.

B. DEFENSAR LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ I EL DRET DE REPRESENTACIÓ

En primer terme, cal recordar que aquesta darrera actuació del TC es dirigeix contra una comissió d’estudi. Per definició, les comissions d’estudi són d’anàlisi, de debat i acaben amb un informe. Les notificacions i els requeriments rebuts generen una gran INSEGURETAT JURÍDICA, ja que són genèrics i inconcrets. Es demana per part del TC que es faci un control previ per part de la Mesa de qualsevol iniciativa que presenti un grup parlamentari o un diputat: • Una comissió d’estudi no pot tenir cap límit en els seus debats i continguts. La llibertat d’expressió ens empara. • La Mesa del Parlament no pot fer una tutela prèvia de les iniciatives parlamentàries ni un control preventiu. El dret de participació és un dret fonamental. Amb l’excusa de fer complir una sentència (STC 259/2015 sobre la declaració de l’inici de legislatura) no es pot aprofitar un incident d’execució promogut per l’Estat per retallar drets i llibertats d’una manera genèrica.

DUBTES SOBRE LA LEGALITAT DE LA REFORMA DEL TC Amb una base molt feble: la reforma de la Llei Orgànica de l’any 2015. Aquesta reforma dóna unes atribucions noves al TC pel que fa a la capacitat d’executar les seves pròpies sentències i li dóna eines per a fer-les complir: • Aquesta reforma va ser recorreguda a través de diferents recursos de constitucionalitat, entre ells el del Govern de la Generalitat, i està pendent de resolució. • La reforma es va fer per lectura única, urgència, i saltant-se diversos requisits formals. • La reforma suposa que el TC pugui emetre judici previ en la fase d’execució sobre temes que haurà de resoldre posteriorment, afectant greument a la imparcialitat del Tribunal • La reforma inclou una sèrie de mesures punitives per a fer complir les sentències del TC que al nostre parer, o no són aplicables o són il·legals: o La mesura de suspensió de funcions no és aplicable a càrrecs electes. La reforma parla de “empleados públicos o trabajadores de la administración”, els parlamentaris, no ho són. o Les multes econòmiques no semblen anar adreçades a un compliment de la Sentència sinó a una sanció punitiva, ja que la Resolució ja es va aprovar, per tant, perd la seva raó de ser en un incident que el que pretén és l’execució de la Sentència. Amb aquesta provisionalitat jurídica i aquests dubtes raonables sobre la legalitat de bona part de la reforma, el TC hauria de tenir molta cura en resoldre l’incident d’execució quan encara no estan resolts els recursos d’inconstitucionalitat. Si els recursos reeixissin, seria de difícil restitució els drets i llibertats pels que demanem empara.

C. LEGITIMITAT INTERNACIONAL Com s’ha dit, que el TC no hagi resolt els recursos que es van presentar contra la reforma de la seva Llei orgànica, i que en canvi aquesta tingui conseqüències limitant drets fonamentals, escapa de tota lògica. El propi Parlament ja va recusar en el seu moment diversos membres del TC per proximitat ideològica demostrada al PP. Si el Tribunal Constitucional dóna suport a la tesi politicojurídica del Govern de l’Estat, demanarem empara al Tribunal Europeu del Drets Humans per la vulneració de drets tan inherents a la democràcia com són la llibertat d’expressió i el dret de participació. Si volem que la comunitat internacional ens empari davant la falta de resposta democràtica de l’Estat espanyol, abans hem d’esgotar totes les vies internes, polítiques i jurídiques.

Comparte

Compartir al Facebook Compartir en Twitter

Otras noticias